dimarts, 14 de maig de 2013

Jornades Eines per a la Gestió de les Emocions

Des d'aquí us vull convidar a les Jornades Eines per a la Gestió de les Emocions, que he coordinat i en les quals participo, que se celebraran el divendres 31 de maig i el dissabte 1 de juny a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (Llars Mundet). Aquestes jornades són fruit de la iniciativa de Red Visible-Ple de Vida i Saó, amb el suport de la Universitat de Barcelona. Us hi esperem! Si us hi voleu inscriure, només cal que feu clic sobre el cartell.


dimarts, 13 de novembre de 2012

Diàlegs sobre la cultura portuguesa


En el marc de la Mostra Portuguesa, aquesta tarda s'inicia el cicle de tres diàlegs del programa Diàlegs sobre la cultura portuguesa, que des del mes de setembre ja ha presentat una exposició, un cicle de cinema documental, un concert i una degustació de productes portuguesos

L'acte d'avui, que tindré el gust de moderar, compta com a interlocutors amb la Sra. Helena Tanqueiro, responsable de la seu de l'Institut Camões a Barcelona, i amb el Dr. João Ribeiro de Almeida, cònsol de Portugal a la nostra ciutat.

Aquest primer diàleg girarà al voltant de la cultura portuguesa contemporània.

Hi esteu tots convid@ts!

dilluns, 11 de juny de 2012

Taules de salvació



                                                                     Foto: G.N.

Davant l'estupidesa, l'ambició desmesurada i la pura maldat que ens envolta, que cadascú agafi ben fort les seves taules de salvació: són el combustible necessari per resistir i continuar lluitant.

Les meves d'aquesta setmana: Henning Mankell, Josep Pla i Michela Murgia; Gilberto Gil, Roger Mas i el que la inspiració reclami en cada moment. 

dimecres, 6 de juny de 2012

Llibres i Idees: nou programa radiofònic

A vegades sorgeix l’oportunitat de fer les coses amb què havíem somiat alguna vegada i que havien quedat arraconades a aquells espais llunyans de la memòria que rarament visitem. És el meu cas amb la ràdio des que era una joveneta que escoltava els programes culturals més diversos.
Fa uns mesos es va presentar la possibilitat de reconciliar-me amb aquell somni d’infantesa i no la vaig deixar passar. D’aquesta manera neix Llibres i Idees, un programa que parla justament d’això, dels llibres i de les idees que susciten. A més, per fer-ho tot plegat encara més atractiu, comparteixo amb la ràdio i l’ateneu que el fan possible, Ràdio Roig de l’Ateneu Roig, valors, principis i maneres de fer; puc dir, per tant, que em sento doblement satisfeta d’haver encetat aquesta nova aventura.
El primer programa, que us convido a escoltar, té dues seccions (que esperem ampliar en els propers programes fins a quatre): La navalla d’Occam, que realitzo amb el nostre col·laborador habitual Fèlix Eroles, i Tres cafès, una tertúlia que fem entre l’Elisabet Gimeno, la Maria Carreira i jo.

Elisabet Gimeno, Fèlix Eroles, jo i Maria Carreira.
En aquesta edició de La navalla d’Occam comentem Allegro ma non troppo de C. M. Cipolla, on aquest economista italià estableix el que ell anomena les Lleis de l’estupidesa humana, que classifiquen les persones en quatre tipus: els intel·ligents, els incauts, els malvats i els estúpids. És força interessant constatar que, entre tots aquests, el més perillós no és el malvat com podríem pensar, sinó l’estúpid. I malauradament, són molts els estúpids que a hores d’ara es troben en llocs de poder.
A Tres cafès analitzem, de manera molt personal i relaxada, la novel·la negra escrita per dones, especialment els casos de Donna Leon, Patricia Highsmith, Fred Vargas, Asa Larsson i Sara Paretsky.
Si us ve de gust escoltar-nos, cliqueu en aquesta adreça i hi trobareu un enllaç:
http://llibresiidees.blogspot.com.es/

També ens podeu seguir al Facebook i al Twitter.
Espero que us agradi!

dimecres, 9 de maig de 2012

aPARAULA'm: ARRAUXADA

Seguint la iniciativa d'en Víctor Pàmies d'apadrinar una paraula per commemorar l'Any de la paraula viva, trio arrauxada: perquè em porta la veu estimada de la meva àvia; perquè em torna la imatge del meu jo petit com a ésser menat, de vegades, per la rauxa; perquè (malgrat tot el meu seny) encara actuo, a voltes, sota el signe d'aquesta mateixa rauxa; perquè m'agrada aquesta combinació de vibrants i fricatives, i perquè avui, de sobte, m'ha agafat la rauxa d'acabar amb la llarga sequera del meu bloc. I que duri, la rauxa...


dissabte, 30 d’abril de 2011

Memòria de Gabriel Ferrater

Aquí teniu l'enllaç al blog Metrònom Ferrater, que neix a l'entorn del documental del mateix títol d'Enric Juste, i que reuneix informació molt interessant sobre la vida i l'obra dels germans Ferrate(r).

diumenge, 17 d’abril de 2011

Guia de conversa català - portuguès


Ja fa uns mesos que és a les llibreries la meva guia de conversa català - portuguès. Com a novetat respecte de les guies d'aquest estil en català, puc dir amb satisfacció que és la primera que hi inclou la pronúncia figurada. A part de la qüestió estrictament lingüística, hi recullo també un compendi de gramàtica, una mica d'història i indicacions de caire cultural, importants perquè el viatge es converteixi en tota una experiència. Espero que sigui una bona eina de comunicació per als viatgers a països de parla portuguesa!

dimarts, 2 de novembre de 2010

Enyor

Foto: G.N., Buida-sacs, 2010.

No sé si convé tornar a trepitjar els llocs on vam ser feliços... Què passa quan gairebé no els reconeixes? Com deslliurar-te després del colpidor dolor de les absències? I, sobretot, com tornar a recompondre el buit a què t'has abocat amb la contemplació del passat? Avui m'he sorprès pensant que entenc els qui opten per una fugida cap endavant: tot un llibre en blanc per escriure-hi una nova història. 

dissabte, 30 d’octubre de 2010

Mals temps per a la llengua

Dimecres ens vam llevar amb la trista notícia de la mort de Joan Solà, filòleg insigne i gran lluitador per la llengua, entre moltes altres coses. El trobarem a faltar per la seva gran vàlua personal i professional i perquè, n'hem tingut una nova confirmació, corren mals temps per al català.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha pres la decisió de suspendre alguns articles del reglament d'ús del català a la Diputació de Lleida i a l'Ajuntament de Barcelona. Es veu que els articles que declaraven el català com a llengua preferent en determinats usos d'aquestes institucions han ofès greument algunes mentalitats, les quals no han trigat gaire a buscar les maneres (sembla que sempre les acaben trobant) per mirar de tirar enrere allò que ha costat tant d'anar conquerint.

Últimament, els professionals de la llengua estem d'acord a afirmar que alguna cosa ha anat canviant en els últims anys: les empreses ja no veuen la necessitat de traduir els documents al català (per què gastar-hi diners si no fa cap falta...), la qualitat lingüística ja no té cap valor (total, ens entenem igual, no?) i, per tant, la llengua que fan servir determinats organismes i entitats fa riure, TV3 i Catalunya Ràdio emeten anuncis publicitaris en castellà, hi ha escoles i instituts on es parla mínimament el català... Podria continuar ad infinitum... i els meus col·legues traductors, correctors i professors ho podrien subscriure, però no crec que valgui la pena: tothom se n'ha adonat, d'aquesta situació. Una altra cosa és que sigui políticament correcte en determinats àmbits assenyalar aquests despropòsits.

Corren mals temps per al català i per a les humanitats en general... Gairebé diria per a la civilització, però no vull ser titllada d'exagerada.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Regals

A vegades, quan em regalen un llibre sento com si estigués rebent la imatge que aquell que regala deu tenir de mi. I suposo que segons el que em regalen, no dec poder evitar una mirada incrèdula, perplexa, satisfeta... No sempre som capaços d'imaginar allò que els altres veuen en nosaltres quan ens miren. Altrament, intueixo també que veure confirmada la pròpia imatge en els regals que ens fan deu ser un motiu d'autocomplaença important.

Pel meu últim aniversari em van regalar dos llibres: L'Alegria de Giuseppe Ungaretti, d'una banda, i Els 10.000 (o Anàbasi), de Xenofont, de l'altra. L'elecció dels dos regaladors és del meu gust, n'estic molt contenta... Són dos llibres que vull llegir i estic segura que m'agradaran, però posats de costat, deuen reflectir dues facetes de mi molt diferents... És més que probable que el qui ha vist en mi una ànima lectora vinclada cap a la poesia --ocupada potser en mil lluites contra el no-res, si s'ha de jutjar per l'obra triada-- no hagi vist l'esperit lector procliu a l'epicitat que ha vist l'altre. I potser un tercer llibre confirmaria un altre aspecte de la meva personalitat que ni jo mateixa conec. Un joc de miralls, tot plegat.

Per cert, us heu fixat mai en el tipus de llibre que ens regalen aquells que no han volgut o no han estat capaços de copsar ni un bri de la nostra essència?                                                                 

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Els dies que passen

Foto: F.E., Camprodon, 2010.

I després de tan gran absència, només moments fugissers i els dies que passen.